NEUS FORNS

PRESENTACIÓ

Bon dia, som unes noies de Wisibilízalas, és un concurs de la universitat Pompeu Fabra, i ara entrevistarem a la Neus Forns. Doncs, ens preguntàvem primer de tot, quina és la teva feina ara mateix?
Estic en una consultora d’informàtica, que és una empresa bastant gran, l’empresa Indra. En aquest moment estic de responsable d’una part d’un projecte que es fa d’un client concret.

​

INICI EN AQUEST ÀMBIT
Quan eres petita quins estudis vas fer de primària i secundària? On vas estudiar, quines eren les teves assignatures preferides...?
Vaig estudiar primària i l’educació general bàsica, el que era la EGB, a les monges del meu barri, a l’escola Josep Tous, i vaig fer allà fins el que era 8è, que actualment seria segon d’ESO. A continuació el que seria la secundària i el batxillerat actual, que en aquell moment era BUP I COU, ho vaig fer en un institut públic. Era l’institut que ens dirigia directament l’escola i es diu Institut Joan Bosca.

Quines eren les teves assignatures preferides?
De sempre m’han agradat les matemàtiques. També m’agradaven algunes altres, menys el dibuix que no eren el meu fort, com per exemple literatura, gramàtica... Però bàsicament coses de ciència.

Els professors tractaven diferent a les nenes que els nens?
Això no ho se perquè jo vaig fer una escolaritat tot de nenes. Primer a les monges tot era de nenes, tot i que després ho van canviar, i a l’institut també era de nenes, tot i que després quan vaig fer el tercer de BUP es va fer mixta però a la meva classe hi havia dos nois. I a l’últim curs només en va quedar un perquè es van reubicar en altres aules. Llavors realment he fet pràcticament, fins que no vaig entrar a la universitat, una educació tota de noies.

Des de que erets petita ja sabies que volies treballar del que fas ara?
No, en absolut. Jo volia ser professora de matemàtiques, i ho tenia claríssim. No se m’hagués acudit el mon de la informàtica.

Va triar-ho lliurement perquè t’agradava o per guanyar mes diners, per fama...?
No, perquè m’agradava. M’agradava perquè jo volia donar classes de matemàtiques perquè era una assignatura que sabia que no agradava i com que a mi m’agradaven molt volia donar classes perquè els nanos n’aprenguessin més còmodament, més a gust... El que passa és que després els camins professionals van anar cap a una altra via. De fet ja he dit que no em volia dedicar d’això.

I en el que et dediques ara, des de quan t’agrada o com ho vas descobrir?
Doncs, va ser una mica casual, perquè em van trucar mentre estava fent el viatge de fi de carrera Em van trucar d’una empresa per casualitats de la vida, i vaig anar a l’entrevista. De fet, no volia ni anar-hi perquè, insisteixo, no era un tema que m’interessés. Però a casa em van dir que hi anés, vaig fer l’entrevista i vaig pensar: “Total serà un contracte d’un any, si d’aquí un any veig que no m’interessa encara estic a temps de reenganxar-me a l’ensenyament que és el
que jo volia.” I bé, al final t’hi trobes, t’hi trobes en una empresa interessant i vaig decidir seguir per aquest camí.

​

ESTUDIS SUPERIORS
Ara que ja ens has explicat una mica tot de quan erets petita, et volem preguntar que vas estudiar exactament de carrera.
Vaig estudiar ciències exactes, matemàtiques. Ara seria el grau de matemàtiques que en aquell moment era la llicenciatura de Ciències exactes.

A quina universitat vas anar i perquè vas triar-la?
Vaig anar a la Universitat Autònoma, però no la vaig triar. En aquell temps les escoles i els instituts tenien universitat de sortida. Si la teva carrera estava allà anaves allà perquè tampoc et plantejaves grans canvis com ara que la gent selecciona més. Allà feien matemàtiques i cap allà vaig anar.

Et va costar molt treure’t aquesta carrera?
Una mica, si. Fàcil no va ser.

Creus que seria més fàcil per un home treure’s aquesta carrera?
No, no té res a veure amb el sexe. Té a veure amb el temps que li dediques. Jo apart d’estudiar feia més coses, i en una carrera com aquesta és difícil.

Quan vas triar aquesta carrera, algú del teu entorn va intentar que canviessis d’opinió?
No, tothom tenia tan clar des de petita que jo volia fer això que, al revés, la gent em va animar per fer-ho. En un moment donat jo vaig tenir un lapsus i vaig dubtar de fer-la, no sabia si volia fer econòmiques o una altra cosa. Em va durar molt poc, dos mesos, perquè tothom em deia: “Però si tu sempre has volgut fer això”. Així que va ser al revés, la família em va animar a fer-la.

Dins de les teves classes d’universitat, mes o menys quantes hores feies?
Si no recordo malament, el primer curs es feia per la tarda i teníem tres assignatures anuals, i després a partir de segon ja es feia pel matí i crec que eren unes quatre assignatures cada dia així que mes o menys quatre hores. La majoria d’elles tenien la part teòrica i la part pràctica, i t’examinaven per separat.

Quants homes i quantes dones hi havia mes o menys?
Ara no ho sabria dir exactament, però recordo que hi havia més nois que noies. Això m’ho he trobat més a la feina per això. I molta gent que deixava a carrera, la majoria eren noies que s’anaven a fer un altre tipus de carreres per problemes familiars. Era més fàcil que ho deixés una noia per problemes familiars que un noi.

Els professors et tractaven diferent a la universitat pel fet de ser una noia?
Igual. Bé, jo no recordo cap tipus de discriminació pel sexe, de fet, alguna professora hi havia tot i que no moltes.

O sigui que amb el que has dit, hi va haver més homes que es va treure la carrera que dones?
Jo diria que hi havia més nois, sí. Actualment segur.

​

FEINES

Bé, doncs quan et vas treure la carrera, m’imagino que no vas entrar directament al lloc on estàs ara. Sinó que vas fer?
Vaig estar en una altra empresa. Quan em van trucar, que és el que explicava al principi, estava fent el viatge de fi de carrera, i era una altre consultora, que en aquell oment era molt més petita de les que són ara. Em van fer un contracte d’un any i va ser al cap d’un any i mig que vaig entrar a la que estic ara.

Era el mateix treball que fas ara o has canviat?
Bé, és com una progressió que vas fent. Habitualment la gent que es dedica en aquest sector de la informàtica té una progressió similar. Comences programant ,normalment quan ets jove, en un llenguatge o en un altre perquè estem parlant de fa bastants anys, després jo vaig evolucionar a analista programadora, després a analista funcional i després ja responsable de petites coses fins a coses mes grans.

Et va costar molt arribar on estàs ara?
Jo crec que van estar més difícils els primers anys que després, perquè jo crec que després a poc a poc s’ha anat igualant la situació. Però és veritat que els primers anys algun que altre comentari quan a tu t’augmentaven el sou i a altres nois no, algun que altre comentari senties i sabies que et deien. Jo crec que avui en dia afortunadament, això no passa, però en aquella època sí que alguna cosa havia passat.

 

PROBLEMES AMB LES FEINES
Tu creus que tenies un pitjor sou que un home en aquell moment?
No, no tenia un pitjor sou, però quan a mi se m’augmentava perquè els meus responsables creien que m’ho mereixia aquell any, algun comentari d’algun company, només algun perquè no era una cosa generalitzada, sentia i estava molt fora de lloc. Bàsicament perquè jo era una noia i ell no creia que m’ho mereixia. Tot i així, ha sigut una cosa que no ho he tornat a trobar i ningú més m’ho ha dit. Actualment, almenys a l’empresa que estem nosaltres, això no passa. És veritat que pel fet de ser dona i voler tenir fills és un handicap que un home avui en dia no té. Crec que avui en dia, afortunadament, cada vegada més es van igualant les feines de casa i la dona no ha de ser sempre la que hagi de cuidar al fill. Llavors això si que és veritat, en el meu cas i el del meu fill, vaig intentar no fer la lactància, vaig intentar també que no hi hagués una reducció de jornada; és a dir, jo mateixa em vaig posar una sèrie de mesures per evitar que no es notés que tenia “alguna cosa” a fora. Que no es notés de cap manera, ni per horari, ni per rendiment, etc.

Has tingut alguna anècdota o experiència amb la teva feina?
Anècdota? De quin tipus?

Respecte amb el que has dit abans d’alguns comentaris que et feien companys.

No, va ser bàsicament això. És la cosa que recordo més negativament. I de fet va ser un company amb el que em portava bastant bé. Però bé, suposo que va ser una mica d’enveja i ho va acabar derivant amb la part de gènere.

Tu què els hi recomanaries a futures noies STEM?
Que si volen, que si posin i que tot és possible. Ja dic, insisteixo, jo crec que avui en dia la diferència no és tan substancial. Per exemple avui en dia doncs les noies que són mares, doncs es poden demanar la seva reducció de jornada, es poden demanar el seu temps de lactància.... No està mal vist com abans i ningú es qüestiona que les dones facin això. Insisteixo que això que jo sàpiga passa a la meva empresa però no conec altres casos. Jo sé que no totes les empreses són així, ni tots els sectors són així.

 

OPINIÓ PERSONAL
Creus que els homes ho tenen més fàcil?
Jo crec que el tema de la família, encara és una part que tira molt a la dona, tot i que ja hi ha parelles que el noi reivindica la seva part com a pare. Jo personalment no vaig tenir cap problema, vaig treballar fins l’últim dia, fins l’últim segon durant nou mesos i... després tens tota la baixa maternal, si vols fer una lactància, o si vols dedicar-te alguns mesos a la criatura. Clar, els homes aquesta part de lactància no ho tenen, per tant això ja és una facilitat que jo
tenim les dones quan volem tenir un fill. Després quan els fills creixen ja depèn de com t’organitzes amb la parella.

Alguna vegada t’han posat alguna restricció en el treball?
He tingut alguna època en que algun responsables em posava restricció perquè no volia que marxés en una hora determinada. Jo feia les meves hores i suposo que ell volia que em quedés a fer hores extra. Jo pensava, què és el que vols, horaris, rellotges, o realment vols el resultat? Jo crec que al final es va acabar com una tonteria però aquesta època em va afectar molt. 

 

Després de tots aquests anys de feina canviaries de feina o continuaries igual?
He tingut els meus dubtes. En un moment donat, fa uns anys vaig intentar canviar i volia anar cop al sector de l’ensenyament, el que passa és que no era el meu millor moment personal i vaig decidir que potser no era el millor moment per canviar. I al final vaig continuar en aquest sector.

Després de tot el que ens has explicat sobre el teu recorregut i feina volíem demanar-te la teva opinió sobre tot el que està passant en aquesta societat i sobre el feminisme?
Jo dono suport a tot, absolutament a tot. Ja dic, nosaltres som unes privilegiades dintre de la societat que estem, perquè és flagrant tot el que està passant. Inclús gent, ja no parlem de capes socials més baixes, si no capes socials altes; que depèn de la parella que tinguis et menysprea i tu ets incapaç de reaccionar a això i et poses dins d’una dinàmica que no saps com sortir. Tot el que es pugui fer en aquest sentit i per aconseguir la igualtat hi estic completament d’acord. Es que això no hauria d’existir, no té cap sentit que hi hagi diferències pel fet de ser home o dona.

Com has dit abans que hi havia menys dones en la teva carrera com en la teva feina, creus que és perquè durant tota la vida s’ha relacionat amb els homes o per un altre motiu?
La veritat es que no t’ho sé dir però sí que és veritat que a les carreres més tècniques hi ha poques noies, no se per quin motiu. També és veritat que les coses van canviant perquè la gent jove té una mentalitat diferent. Jo crec que és una herència que tenim dels nostres pares, avis... Perquè les dones abans no treballaven i es dedicaven a la casa i tot això ha fet que la societat hagi tendit a ser molt masclista, sobretot amb les carreres tècniques, ciències, matemàtiques... Però tot va canviant, la meva opinió és tot va canviant acord de com canvia també la societat. Això costarà perquè ja es veu que anem molt a poc a poc però com a mínim anem avançant.

Creus que al contrari d’aquestes feines hi ha feines amb pocs homes?

Si, per exemple els mestres. Hi ha pocs mestres de primària em refereixo i infantil encara menys. Infermeria, tot i que ja van començant a haver-hi nois està molt buscada per dones. I tot això va canviant però costa molt perquè els estereotips els tenim molt posats.

 

FINAL
Doncs moltes gràcies per deixar-nos fer aquesta entrevista i venir aquí amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres.