BEATRIZ DOMINGO

INTRODUCCIÓ
Hola! Som un grup de noies que estem fent el projecte de la Universitat Pompeu Fabra que es diu Wisibilízalas i et volem fer una entrevista sobre la vida que has tingut.
Molt bé.

Per començar, quina és la teva feina i què es fa en aquesta feina?
Jo ara actualment tinc dues feines: una com a enginyera de camins, que fa vint anys que la faig. Ara, per exemple, estic en una concessionària d’autopistes amb tot el procés propi de concessionària, que en aquest moment és l’explotació d’unes carreteres. I també estic a mitja jornada en un institut fent classes de mates.

TRAJECTÒRIA ESCOLAR
Ara que ja ens has explicat una mica el que fas actualment, et volem preguntar per quina va ser la teva trajectòria escolar entre primària i secundària. Sabem que això de primària i secundària és molt nou, però més o menys on vas estudiar, quins cursos vas fer, quines assignatures eren les teves preferides... Explicar-nos una mica tot això de quan eres més petita.
Bé, jo vaig fer EGB, que això és fins al segon d’ESO vostre, quan s’acabava vuitè. I bé, allà anaves fent, i totes les assignatures m’anaven bé. El que em tocava fer, doncs ho feia. Els dos primers anys de BUP són comuns i el tercer de BUP ja anaves triant l’assignatura, i com m’agradaven i m’anaven bé les mates i la física, vaig fer mates i física. I el COU el vaig fer amb mates, física, dibuix i química. I ja anaves una mica encaminada, sobre tot el que són científics i tecnològics. L’opció sempre es dona.

En aquest moment d’EGB que vas fer, els professors tractaven els nens diferent que a les nenes? Per exemple, en les assignatures de mates, ciències, tecnologia... tot això.
No, no. Jo no tenia consciència. Hi havia gent bona i hi havia gent que li costava més. Però no tenia consciència de perquè a uns els hi costava més i a alguns altres menys.

 

INICI EN AQUEST ÀMBIT
Des de petita ja sabies que volies treballar del que fas ara?
No, no. No ho sabia. Jo anava fent, anava estudiant, i m’anava bé i seguia estudiant. Però de fet, quan vaig triar la carrera, fins quasi una setmana abans no havia decidit què volia fer. És a dir, no tenia una orientació molt clara. Anava fent m’anava bé i vaig anar triant.

I des de quan t’agrada el que fas ara? És a dir, quan vas decidir triar-ho?
Bé, sempre el que he fet m’ha agradat. Sense triar-ho. Aleshores, m’he posat a fer les coses, i a mida que les estava fent, m’agradaven. I no tenia una orientació clara. He anat fent. A l’hora de triar carrera, fins una setmana abans no m’havia decidit. Sabia molt bé que era una basant d’enginyera o arquitectura també ho estava pensant. Però fins a l’últim moment no vaig triar enginyeria de canals, ponts i camins.

ESTUDIS SUPERIORS
Doncs ja ens has explicat que tens l’enginyeria de ponts i camins. A quin lloc vas estudiar, et va costar molt treure’t la carrera...
Per nota, dieu?

Sí. Si era difícil la carrera.
Jo vaig fer l’enginyeria de camins, canals i ponts. Per entrar es necessitava una mica de nota, però no moltíssima, però el que tenen aquestes carreres, sobretot, és que entra molta gent, i el primer any la meitat de la gent ho deixa. És a dir, entren 400, a la meva època, i el primer any es quedaven 200 i el segon any 100. O sigui, realment el que era complicat eren els dos primers anys de carrera. Després, amb les 100 persones que es quedaven, anaves fent fins el final. Però la gran selecció eren els dos primers anys de carrera.

​

Quan vas triar la carrera, va haver-hi algú que va dir-te que era millor fer una altra cosa? Que triessis una altra cosa més fàcil, o no?
No, a casa meva els meus pares sempre em va recolzar. Mai van dir que millor fes una altra cosa. Sempre els hi va semblar bé el que estava triant.

A la universitat, hi havia més homes que dones o era igual?
Molts més nois, molts. Les noies eren minoria. Potser érem un 10% o així. Un 10 o 15%.

Perquè creus que pots ser així? O sigui, que hi hagi tantes poques dones i hi hagi tants homes a les universitats?
Al final jo crec que amb això tots som lliures, en triar una cosa o una altra. I al final, la carrera és molt exigent i el camí de l’institut per arribar a aquesta carrera és exigent. Li has de dedicar més hores a les mates o a la física que no a la història, per exemple. Més hores i més esforç. Perquè entren en un grau d’abstracció molt més gran la física o les mates que no pas la història. Jo crec que cadascú ha de valorar el que està disposat a esforçar-se. Però ja no és a l’hora de treure’t la carrera, és a l’edat dels quinze anys o així, que has de tenir clar si realment et prens en serio els estudis i t’esforces i tens certa actitud, o bé si no. No sé perquè els nois estan més disposats a esforçar-se que les noies, no t’ho sé dir. Tampoc crec que sigui qüestió de gènere. No ho sé. Però si que és una qüestió de si estàs disposat a dedicar-te als estudis.

FEINES
Ja ens has dit abans on treballes ara. Anteriorment has tingut altres feines relacionades amb el que has estudiat?
Sí, sempre. Clar, la part bona de la carrera que he fet és que he treballat del que he estudiat. Jo vaig acabar (d’estudiar) el 98 i sempre he treballat del que he estudiat. Sempre he estat vinculada a la construcció: a la construcció de carreteres, a l’aeroport també he construït, a edificis públics... Ara ja si que porto dotze anys amb temes d’especialització amb carreteres.

T’ha costat molt arribar on estàs ara de la feina?
No. S’ha de treballar i si estic treballant on estic treballant és perquè soc treballadora i perquè vaig fent. Però no és una qüestió d’esforç, és una qüestió de ser formigueta i anar fent cada dia, i al final van sortint les coses.

Has tingut algun problema per arribar fins on estàs ara? Si alguna persona t’ha posat un problema pel fet de ser dona?

No, per ser dona no. No he tingut cap problema per ser dona. El que si passa per ser dona, és que has de ser més seria treballant i has de ser més constant. Per exemple, el món de la construcció és un món d’homes i aleshores si que has de ser més seria cada festa, però bé, sent seria i treballadora ja està, no hi ha cap problema. O potser és la barrera que has de
saltar, i un cop que saltes aquesta barrera i tothom et coneix ja no hi ha cap problema.

Has tingut alguna anècdota o experiència en la teva feina?
Bé, cada dia és una anècdota i experiència, perquè a més jo tinc la sort de que cada dia faig coses diferents. I són feines molt engrescadores. No és una feina mecànica, que cada dia fas el mateix i estàs avorrit. Són feines engrescadores. El que si que vull dir és que, per exemple, jo vaig acabar l’enginyeria de camins el 98 i des de llavors estic treballant d’això. Però per exemple, entre tot aquest procés també he estat mare: he tingut dues nenes i ara una té quinze anys i l’altra en té tretze. I vas seguint totes les seves coses; i comencen l’escola, comencen a fer coses... Quan van començar l’escola em vaig posar en tot el tema de l’ensenyament i vaig començar amb elles a treballar una mica les mates i fa cinc anys que vaig
decidir formar-me per ser professora de mates. El que vull dir és que tu comences una professió quan tens vint anys, o en tens divuit comences una carrera i l’acabes; però sempre pots fer altres coses perquè et venen de gust. Per exemple, jo quan tenia vint anys no volia ser professora, mai ho havia pensat. Però fa cinc anys ho vaig decidir i ara tinc dues feines, una d’enginyera i l’altra de professora de mates. I això entra a la vida, que la vida et va portant a llocs, per un lloc o per l’altre, i en cada moment necessites unes coses o unes altres. I tu pots orientar la teva trajectòria professional cap a un costat o un altre, o bé compartir com jo dues professions molt diferents.

A la teva carrera o a la teva feina hi ha molta competència entre homes i dones?
Entre persones hi ha competència, hi ha molta competència. N’hi ha molta, molta. I això és una de les coses més complicades. Per exemple, jo estic en el món de la construcció, i aquest món en el 2007 va començar una crisi bastant gran. Aleshores la competència ja no era per pujar i ser més cap, sinó que era per conservar la feina. I hi ha molt competència, i s’ha de ser molt sòlid. Al final, també has de veure perquè les empreses et volen i ser molt robust. Sí, hi ha
molta competència i hi va haver molta gent que es va quedar sense feina, hi ha hagut gent que va haver de marxar a l’estranger per treballar... Al final no és una qüestió de colzes, de ser el millor aixafant el del costat, sinó de intentar ser millor que la resta amb les teves qualitats.

​

Quines recomanacions faries a les persones que ara estan estudiant aquesta carrera?
Jo el que els hi diria és que treballin molt, que siguin molt bons en allò seu, que siguin treballadors, que siguin persones series, i si en el moment dels estudis et formes el millor que puguis i intentes ser el millor i quan comencis a treballar que s’ho prenguin en serio. I fer el millor que puguis sempre.

Respecte el que has dit de la competència, algun cop t’han posat una restricció en el teu treball?
Els companys o els caps?

Sí, els caps. Si tu els has demanat una cosa i no l’hagin acceptat, o el contrari. O el típic que et diuen que no et quedis embarassada o alguna cosa així. O si tu els hi demanes una cosa i et diuen que no amb una excusa que no és gaire creïble.
No. Restricció sempre perquè tu vas demanant coses i et poden dir que si o et poden dir que no. Però després de la teva vida personal, mai han entrat si em podia quedar embarassada o si no. El que si que és veritat és que una dona quan té trenta anys, allò lògic és que tingui nens, i si que les empreses, tenir molta gent de baixa per nens, els hi representa un trasbals. Perquè si estic fent la meva i jo haig de marxar mig any perquè tinc un nen, a ells els hi trasbalsa. Però bé, hem de ser conscients i jo n’era conscient de que jo volia ser mare i que en aquell període de ser mare no estaria treballant al 100%. Tot el tema de conciliació familiar si que és un problema que et trobes que en uns quatre anys o així. Jo he triat fer família i dedicar-li temps a la meva família, i potser els homes, crec que si que amb aquest sentit, són diferents i no tenen aquestes ganes de fer una família. Potser a vegades prefereixen la feina i no fer la família.

Després de tots aquests anys d’aquesta feina que estàs fent, canviaries? O si poguessis tornar a triar-ho, triaries la mateixa carrera?
Jo si. Si que triaria el mateix. Si. I m’ha anat bé. No ha estat difícil, jo crec que al tema no li veig dificultat. A la vida vas fent i bé, ja està, i amb esforç i feina te’n vas sortint perfectament.

OPINIÓ PERSONAL
Ara que ja ens has explicat més tot el teu recorregut fins arribar on estàs ara, ens pots explicar una miqueta la teva opinió sobre tot el que està passant ara respecte els treballs de les dones, el feminisme, ... aquestes coses.
Tot el que està passant és el que ha passat sempre, no? Vull dir que no és una cosa on hi hagi un canvi de tendència, al contrari. Jo diria que cada cop hi ha més dones fent feines d’aquest tipus. Esteu d’acord? No tinc clara l’estadística del tema, però jo diria que cada cop hi ha més dones en temes d’aquests. Perquè hi ha més homes que dones? Doncs fa relativament poc que les dones hem entrat el mercat laboral d’una manera seria. I sempre que s’ha entrat al mercat laboral han estat unes feines més tranquil·les, més secretariats, o coses d’aquestes. I ara cada cop més estan fent qualsevol tipus de feina. Jo ho veig amb optimisme i des de la meva experiència, les dones som igual de capaces que els homes de fer qualsevol cosa. De fet, el que jo penso, és que no ens definim per ser homes o dones. Nosaltres som com som i ens posem uns reptes i anem a aconseguir-los tan si som homes o dones, tan si som alts com si som baixets, si lletjos o guapos... Al final cadascú de nosaltres té unes qualitats i si aquestes qualitats són per fer carreres STEM, ja les tenim. No les tenim per ser homes o dones. Hi ha uns homes que tenen qualitats per fer carreres STEM i n’hi ha que no, i les dones igual. I els hi hem de treure el major partit. El que si que és veritat és que per carreres STEM no val només tenir qualitats STEM, s’han de potenciar i s’han de treballar, i això costa. Com deia abans això té un grau d’abstracció bastant alt i s’ha de treballar moltíssim. I hem de treballar aquestes qualitats i tirar-les endavant. Però no crec que ser dona ens defineixi per fer o deixar de fer una cosa d’aquestes, són més les qualitats que tenim. I hi ha un aspecte també important, que si que crec que ens defineix una mica, i és tot el tema de la importància que té la família. Jo crec que les dones si que tenim aquest instint de maternitat i l’instint familiar més desenvolupat, crec. I això si que defineix una mica la nostra trajectòria perquè donen més importància a unes coses que a unes altres. Per exemple, a les empreses tradicionals l’home està treballant des de les nou del matí fins les nou de la nit i ell dedica la major part del dia a l’empresa perquè és on ell se sent bé. Jo almenys, i potser m’atreveixo a dir que per les dones, la feina no és una cosa tan important per dedicar-li tots els nostres esforços. I tota la faceta familiar és important per nosaltres i volem dedicar-li temps a aquesta faceta. Això si que crec que és una de les diferències que ens trobem. Les empreses ens demanen moltes hores per tenir càrrecs directius i potser no estem disposades a donar perquè tenim altres prioritats.

Creus que al contrari que això hi ha treballs i carreres on hi ha pocs homes? I moltes més dones?

Desconec les estadístiques, però si. En dret, magisteri i totes aquestes, són carreres de més dones. No sé gaire les estadístiques, però si que hi ha carreres on hi ha més dones. Sí, que hi ha més percentatge de dones que d’homes.

Perquè creus que passa això? En aquestes carreres?
És un tema cultural. Jo crec que ara, de fet, cada vegada està més igualat. Per exemple, l’altre dia em deien que a infermeria cada cop hi ha més nois. No ho sé, parlo d’oïdes. Però si que és molt important la cultura.

Creus que aquestes desigualtats canviaran durant els anys i hi haurà la mateixa quantitat d’homes que de dones?
S’haurien de veure les tendències, però si. Jo crec que la tendència és cada vegada tenir més en comte que podem fer el que vulguem, crec. Ara, el tema és que no totes les dones poden i volen fer una carrera STEM. És a dir, no hem d’obligar a ningú. Crec que no és un objectiu raonable que el 80% de les carreres STEM les facin dones. Això no és un objectiu. L’objectiu és que tothom que vulgui fer una carrera STEM la pugui fer, tan si és home com si és dona. I que treballi per fer-la.

 

FINAL
Bé, doncs moltes gràcies per deixar-nos fer aquesta entrevista.

​