MIREIA VILA

INTRODUCCIÓ

Bon dia. Som unes alumnes del Cor de Maria i estem participant en un concurs que es diu Wisibilízalas, i et venim a fer unes quantes preguntes sobre tot el teu recorregut professional.

Molt bé. Bon dia, encantada d’estar amb vosaltres.

​

La primera pregunta és sobre la teva feina actual i en què consisteix.

Jo ara mateix estic liderant l’agenda de tecnologia en una empresa de gran consum. I en què consistiria? Consistiria en primer lloc en donar una estabilitat dels nostres sistemes i aplicacions. Ara mateix, doncs jo estic portant quatre països: Espanya, Itàlia, Portugal i Turquia, i és tracta de donar, doncs, manteniment i estabilitat a aquestes aplicacions, per primer lloc. En segon lloc es tracta de simplificar tota la estructura i tots els nostres sistemes que ara mateix són molts, estem parlant de més de dos centes aplicacions. I en tercer lloc estem parlant de liderar tota la transformació digital que com sabeu és un tema apassionant en el que hi ha molta feina per fer i en que estem començant aquest viatge.

​

TRAJECTÒRIA ESCOLAR

Doncs, ara parlarem dels estudis primaris. I quina va ser la teva trajectòria a primària  secundària?

Jo vaig estudiar com vosaltres a l’escola Cor de Maria, el que em fa molta il·lusió. I la meva trajectòria, doncs vaig ser una alumne, diria bastant bona i, bé, m’agradava tant les assignatures més de ciències, tecnològiques, les matemàtiques i física, però també bastant tota la part més de llengües, literatura, història i demés. Llavors, sí que és cert que durant primària i secundària mai vaig tenir una definició clara de voler-me dedicar en el món de STEM, va ser alguna cosa que va arribar més a nivell de trajectòria professional. 

​

I, els professors creus que tractaven millor als nens?

Jo crec que en aquest sentit hi havia una igualtat tant a nivell dona com a home.

​

Vas triar lliurament el que t’agradava fer o per guanyar diners, fama, obligació...?

Doncs, jo crec que aquí, va ser una mica un mix. I a mi m’agradava molt la interpretació, de fet havia estat amb un grup de teatre amateur i en el moment de decidir els estudis vaig tenir dubtes de a què dedicar-me i tenia la opció d’interpretació. De fet estava a punt de començar les proves a l’Institut del Teatre i en paral·lel m’estava plantejant més de fer una carrera una mica més amplia que em donés diferents oportunitats i finalment vaig decidir per estudiar direcció i administració d’empreses a ESADE . Al final això d’alguna manera també m’ha portat en el món de les STEM, que d’alguna manera no va ser una elecció prèvia però sí que a través de les experiències doncs vaig acabar en aquest món.

 

I, com vas descobrir que t’agradava aquest camp?

Doncs vaig descobrir que m’agradava aquest camp perquè el món de la tecnologia, jo crec que és un món apassionant. Que al final el que fem és transformar. Transformem la manera en la que interactuem en que d’alguna manera ens comuniquem: treballem a les empreses i també les nostres vides, ho estem veient amb el mòbil. Fa uns anys el mòbil ni existia i ara mateix és el centre del univers i amb un únic aparell podem fer tot. Des de fotos, comunicar-nos amb gent que està en altres països... Llavors d’alguna manera hi ha un element de transformació molt potent que a mi és la part que em cridava més d’alguna manera a través de la tecnologia, podem transformar i podem crear coses diferents.

​

CARRERA UNIVERSITÀRIA

Doncs ara que ja em parlat una mica més de tots els estudis que has fet que abans de dedicar-te professionalment a això, quina carrera vas triar exactament? On vas estudiar?

Jo vaig triar Direcció i Administració d’Empreses, vaig fer la meva especialització inicialment en l’àrea de finances i llavors vaig fer un màster, un NBA a França, París a la universitat AGC. I allà vaig fer l’especialització en màrqueting. Ja veieu, res a veure en STEM. En aquell moment no sabia ni què era el món STEM, i d’alguna manera tampoc n’era molt conscient. Llavors això va ser aquesta primera part. També vaig fer uns estudis de formació a nivell de couching, perquè la part de persones és una part que m’apassiona i, doncs en els últims anys he fet diferents formacions per poder ajudar als nostres equips a ser més feliços, a ser més afectius i d’alguna manera portar aquesta transformació en un següent nivell.

​

Et va costar molt treure’t la carrera?

No, jo crec que no. Van ser cinc anys que els vaig portar bastant bé i en aquest sentit no. La veritat és que van ser anys molt interessants i molt bons.

​

I a la carrera hi havia igualtat? És a dir, si hi havia més homes que dones?

En el meu cas era una carrera de direcció i administració, amb el qual, potser el percentatge era un 40% dones, 60% homes. Hi havia bastant igualtat. Potser el tema d’igualtat és alguna cosa que si que a més a nivell de carrera professional. Allà si que he vist que hi havia una desigualtat perquè potser estem parlant de un 20 o 30% contra un 80 o 70%. 

​

Hi havia el mateix número de dones que es van treure la carrera que el d’homes?

Proporcionalment sí.

 

És a dir, que la mateixa quantitat va deixar la carrera proporcionalment?

Sí. La mateixa quantitat o proporció d’alguna manera de dones i homes, va ser la que va començar i va acabar també la carrera. 

​

LES FEINES

Doncs, i ara, en el lloc que treballes que es fa?

Doncs és el que us he comentat. Aquests tres pilars en els que estem treballant, a nivell de tecnologia. Doncs aquí hi ha diferents aspectes: portar l’estabilitat en aquests sistemes, sobretot tot el tema de simplificar totes les aplicacions, perquè us heu d’imaginar que tenim aplicacions molt antigues, de potser fa més de 20 anys que, en alguns casos no estan ni suportades. Llavors totes aquestes aplicacions, el que estem intentant fer és estandarditzar cada vegada més i globalitzar. Jo estic en una empresa global, amb el qual són molts països. Estem amb més de 250 països i cada vegada més el que volem fer és centralitzar, tenir economies d’escala i a la vegada anar simplificant tot aquest sistema. I llavors el tema de transformació digital, que aquí també hi ha moltes iniciatives que estem llançant, sobretot l’any passat i aquest any, a nivell de digitalitzar la força de vendes. Per exemple, totes les nostres forces de venta, doncs tenien unes eines molt antigues. Ells anaven feien les comandes a les diferents botigues amb eines molt antigues. Ara hem passat al món Ipads i ara aquest any ja tenen tots les seves Ipads. Tenen molta més informació, en temps real i d’alguna manera això ens permet fer millors o prendre millors decisions en el nostre dia a dia. 

​

I en el lloc que treballaves abans, feies més o menys el mateix? 

Sí, molt similar. Jo havia estat a Holanda els últims set anys, dins d’una altre empresa de gran consum, Heineken. I allà bàsicament, potser l’enfoc era molt a nivell de dades, allà el meu rol era més de, com podem simplificar tota la part més del que diem masterdata, bigdata, que també és un tema que ara està molt en auge i aquí doncs el tema era, en aquesta també globalització, com podem centralitzar aquestes dades per tenir millor visibilitat, per prendre millor decisions i per al final, doncs habilitar tots els altres processos de negoci a nivell de compres, ventes,... i al final assegurar que aquesta base és molt més sòlida i realment podem confiar-hi.

​

I et va costar molt arribar on estàs ara?

Doncs, ha sigut una carrera de fons diria jo. Diria que hi ha hagut molts passos, hi ha hagut moltes experiències, no ha estat fàcil en alguns moments i crec que en parlarem després, doncs potser ha sigut més complicat que en altres però no. Jo ho valoro i ho veig, no a sigut impossible però si que realment, en cada moment he hagut de ser molt conscient, he hagut d’anar ajustant també la meva manera de fer el meu lideratge, per ser capaç d’avançar i de fer-ho de la manera més consistent amb mi mateixa. I els meus valors i també amb els meus reptes, que això és molt important de tenir clar, doncs quins són els reptes que volem aconseguir i com ho podem fer.

​

I què has fet per poder aconseguir tot això?

Doncs, molt esforç. Diria molta perseverança, tenir molt clars els valors i sobretot qui som en tot moment i en aquest sentit no perdre mai aquesta perspectiva. Tenir molt clares quines són les prioritats i, dedicar aquests esforços a les prioritats, no deixar-nos distreure. Per altres temes que a vegades poden ser importants per altres persones, però no per tu, llavors és important tenir molt clar això i sempre treballar amb aquesta visió en ment i amb molta perseverança i molt esforç. 

​

Com has dit fa un segon, has tingut alguns problemes per arribar fins aquí, a la teva feina?  

Doncs, no han sigut problemes. Jo crec que han sigut experiències que el final, si hi ha un aprenentatge a darrere no es transformen en problemes, sinó que realment són oportunitats. I en aquest sentit, jo per exemple, al moment en que hem converteixo en mare. Que tinc el meu, fill que ara té set anys, crec que el moment de la maternitat és un moment que ens impacta a tots molt. Perquè és un moment que el tema de conciliació personal i professional, és molt més complexa, llavors en aquest moment, per a mi, va ser difícil. De fet, vaig haver de fer renúncies a nivell professional, però llavors al tornar-me a reincorporar a la feina, doncs també vaig trobar-me amb reptes de dir, ostres, estic a casa, amb el meu fill però estic pensant amb la feina que no estic fent; estic a la feina i m’estic plantejant que haig d’anar a buscar el nen i tampoc ho puc fer bé. Llavors d’alguna manera em sentia que no era ni bona mare ni bona empleada amb el qual, m’havia de reinventar. Potser aquest va ser el moment més crític de poder aconseguir aquesta conciliació entre la vida personal i la vida professional, que en cada moment de la nostra vida ens trobarem moments d’aquest tipus. La maternitat és un clar exemple però podem tenir algú de la família doncs que tingui un problema, alguna malaltia personal o d’algú del nostre entorn. Llavors crec que és important en aquests moments saber entendre també el nostre context i saber acceptar la realitat que ens toca viure i que en algun moment, doncs posarem en valor la nostre vida personal i potser deixarem a nostre vida professional més aparcada, i en alguns altres moments potser donarem la volta i, doncs ens enfocarem molt més en la part professional i la nostre part personal passarà en un segon àmbit. Llavors si som conscients d’això, jo crec que és un primer pas i saber acceptar-ho, és el segon pas per poder-ho afrontar.

​

Tens alguna anècdota o experiència de la teva feina que ens vulguis explicar? 

Anècdota en quin aspecte? Genèric o...?

​

Perquè no ens expliques els dilluns, són molt importants per a tu.

Els dilluns són inspiradors. Això és perquè vaig estar fa poc en una entrevista, i la Judit això s’ho coneix molt bé i era en un programa, un podcast, que era los Lunes inspiradores, no? Que era com comencem els dilluns i jo crec que, és molt important començar amb energia, sobretot la setmana. Cada setmana és una nova aventura, al final això ens dona diferents perspectives i, jo crec que és important, doncs enfocar-ho sempre amb la millor actitud intentant sempre tenir impacte positiu en els nostres equips, en les persones que estan en el nostre voltant en les nostres organitzacions i, també sempre pensant en el nostre desenvolupament, no només professional sinó també personal. 

A nivell d’anècdotes ús explicaré una anècdota que em va passar en el meu període que vaig estar a Xina. Vaig estar durant una any vivint a Shanghai, que allò va ser una experiència en tota regla perquè la cultura és molt diferent. La cultura asiàtica en aquest sentit és molt diferent. Sobretot per a ells, els costa molt expressar les emocions i sempre. És molt de llegir entre línies i llegir tot el que és la comunicació no verbal. Me’n recordo que vam tenir una reunió a davant de tot l’equip i clar, hi havia un mix, no? Hi havia gent sobretot asiàtica, també tenia gent de l’equip de Barcelona i vam fer una reunió i, al final de la reunió, jo vaig demanar: Hi ha alguna pregunta? Ningú va aixecar la mà. Clar jo dic, que estrany. Jo he estat aquí parlant una hora, no hi ha cap pregunta, això és una cosa que no hem quadra. Llavors nosaltres anàvem amb un traductor que, d’alguna manera ens ajudava. Explicant el cas de preguntes i demés, ens ajudava, i em va venir i em va dir “Mireia, crec que hi ha alguna pregunta, em deixes que intenti jo a veure si la puc treure?” I vaig dir “Sí, sí, endavant”. Me’n recordo que es deia Boxin i li vaig dir, “Sí Boxin endavant, pregunta”, i li va fer la mateixa pregunta. I va dir “Hi ha alguna pregunta a la sala?” Ningú va aixecar la mà. Bé, serà que ningú té una pregunta, però llavors ell va anar començant a mirar persona a persona de l’audiència i va dir “Perdona, tens una pregunta?” I aquella persona va dir “Sí, tinc una pregunta”. I va fer una pregunta que era molt vàlida i que d’alguna manera ens vam quedar tots, jo, hem vaig quedar sorpresa. Quan vam acabar la reunió me’n vaig anar a en Boxin i li vaig dir: “Boxin, com és possible que, jo he fet la mateixa pregunta, tu l’has fet però tu has vist que aquella persona tenia una pregunta”. Em va dir “Aquí, a Àsia, normalment el tema de la comunicació no verbal és més important. Si tu et fixes, les persones que estan en una reunió, no et miren mai, no fan contacte visual. De fet, tothom està mirant els papers... Ningú fa aquest contacte. Quan algú fa aquest contacte, vol dir que algú realment tenen una pregunta o volen dir alguna cosa. Amb el qual és important només amb la brillantor dels ulls de poder saber si aquella persona doncs, et vol fer alguna pregunta o no”. Per mi allò va ser com una experiència d’aquestes vitals que em va semblar increïble i que llavors vaig aplicar a altres reunions. I quan d’alguna manera havia de fer la pregunta, em fixava molt i feia la pregunta i em trobava la gent que t’estava mirant i algú que m’estava mirant als ulls sabia que em volia dir alguna cosa més. Llavors això va ser una experiència d’aquestes que llavors t’ha ajuda també, no?

​

Tens alguna recomanació per futures noies STEM?

Recomanacions moltes, jo crec. El primer sempre és intentar ser consistent amb vosaltres mateixes i d’alguna manera ser consistents amb el que sentiu, amb el que penseu i amb el que dieu. Perquè moltes vegades en aquest món, és un món que està dominat per homes i aquesta és la realitat. I moltes vegades, i a mi m’ha passat a la meva carrera, ens deixem portar per com es fan les coses d’una determinada manera i sobretot d’una manera molt més masculina: més competitiva, més enfocada en resultats i, aquí jo crec que la importància és de ser consistents amb vosaltres mateixes i d’alguna manera fer aquest lideratge des d’un punt de vista femení, on tenim uns valors molt importants, sobretot en connectar molt més amb les emocions, a ser molt més empàtiques a promoure aquesta col·laboració entre persones. Aquests són valors molt propis femenins que jo crec que hem de potenciar cada vegada més i ens permetran ser molt més consistents i autèntics amb nosaltres mateixos. El segon tema és un tema que em veig molt, perquè estic també amb certes dones, és el de tenir confiança amb vosaltres mateixes. Normalment tendim a ser molt humils. Jo crec que finalment ens hem de creure que som bones amb el que fem i tenir confiança amb les nostres habilitats, no tenir por i tirar endavant totes les oportunitats que se’ns presenti i, d’alguna manera siguem conscients que podem fer-ho i podem fer-ho igual o millor de com ho estan fent els homes. I finalment, jo diria una mica recollint aquest missatge que us he compartit abans de ser capaces de en aquest moments importants de la nostra vida que us trobareu, de ser capaces de tenir aquesta conciliació entre la vida personal i professional , però sempre des d’un punt de vista d’acceptació i d’intentar trobar aquest balanç, que a vegades no serà perfecte i, perquè no sigui perfecte no passa res. Hem de ser capaces d’acceptar que a vegades no serà perfecte i a vegades si ho serà, però això que no ens permeti seguir avançant en aquesta carrera. 

​

Algun cop t’han posat alguna restricció en el teu treball?

No. La veritat és que sempre en aquest cas he estat molt afortunada de tenir molta flexibilitat i tenir doncs, caps que en aquest cas m’han facilitat molt la conciliació i també avançar la meva carrera. 

​

Hi ha molta feina en el teu àmbit?

Hi ha molta feina. Hi ha molta feina per a fer i jo crec que el tema de la tecnologia és un tema que ara està en auge. I estem veient doncs, que cada vegada més la tecnologia és un tema estratègic en qualsevol empresa i d’alguna manera ens està ajudant a posicionar-ho de una manera molt diferent. Jo crec que quan vaig començar en aquest món, doncs fa uns més de 17 anys, la tecnologia era vista com un centre de cost, al final doncs era un tema més de sistemes, de món tecnològic i molt tècnic. Ara estem veient que això està completament canviant i cada vegada la tecnologia està portant valor al negoci de manera que ens permet créixer i ens permet donar un valor als nostres consumidors i als nostres clients que, d’alguna manera mai havíem pogut anticipar. Jo crec que ara, la tecnologia s’està convertint en aquest oxigen que falta en les empreses que falta per poder aconseguir aquest canvi positiu, a fer les coses de manera diferent i a reinventar-nos, no? En les nostres organitzacions i en les nostres carreres perquè persones com nosaltres que ja portem uns anys en aquest món, també es tracta de desaprendre de com hem estat fent les coses en el passat per tornar aprendre per com hem de fer les coses de cara al futur. Aquest potser és el gran repte que tenim en els nostres equips i que és el repte, potser, més interessant. 

​

Després de tots aquests anys de treball, canviaries de feina o continuaries igual?

Això jo crec que mai es pot dir. Jo la veritat és que estic molt feliç, jo gaudeixo la meva feina amb tots els àmbits. Per l’exposició internacional que tinc, per l’oportunitat que tinc al treballar amb persones en els meus equips líders, per també, doncs tota aquesta transformació digital que estem vivint i podem estar doncs al front liderant això des de les nostres empreses. A mi m’apassiona, i ara mateix no tinc previst cap canvi de feina. Sí que és cert que potser estic impulsant altres facetes que mai m’hauria esperat dins de la meva carrera professional. Sobretot impulsar tot el tema de l’empoderament de la dona en aquest món STEM, crec que és vital i ha molta feina per fer, però si que es cert que cada vegada som més dones que estem impulsant aquest canvi i gràcies a tot l’esforç doncs de totes aquestes organitzacions, a totes aquestes dones i de tota aquesta feina que s’està fent, crec que podem arribar més lluny, i crec que aquest any i aquests pròxims anys han de ser anys d’accelerar tot aquest canvi positiu perquè cada vegada sou més les noies que impulseu aquest canvi. També des de les noves generacions, que aquí crec que és on hi ha més feina per fer i la veritat m’encanta estar en aquest fòrum, perquè al final sou vosaltres, la nova generació que haurà d’empènyer aquest canvi i poder inspirar i fer-ho des d’aquesta perspectiva em sembla el millor que pot passar.

​

OPINIÓ PERSONAL

La teva feina, on estàs ara, creus que respecte els homes i les dones? 

Sí, a la nostra feina, la veritat és que estem en una feina global amb la qual estem vivint en moltes cultures diferents, amb molta diversitat, no només de gènere, sinó també generacional. Hi ha moltes generacions que conviuen, des de millenials, generacions més com la meva. Inclús més gent amb més de talent que, doncs porta més de 30 anys dins de l’organització. Nosaltres tenim diferents processos, tant de selecció com de promoció, com de retribució molt igualitaris en aquest sentit. No hi ha diferencies a nivell de gènere i en aquest aspecte intentem ser el més inclusius, el més justos possibles i sempre basats molt amb el que és la performance, amb el que és el des empeny i amb el que són els resultats de cada persona individualment del sexe, de l’edat o del que sigui. 

​

Quina és la teva opinió sobre el feminisme? 

Feminisme, aquest és un tema molt ampli, la veritat. Jo, la veritat és que soc molt activa en aquest sentit i crec que és molt important impulsar el feminisme, de tant en tant, hi hagi igualtat de gènere i a mi m’agrada enfocar-lo des del punt de vista d’empresa. Perquè al final, jo crec que el feminisme és una realitat que a la nostra societat està a les nostres vides i està a la realitat de les nostres empreses. Doncs, per a mi ja no és tant un imperatiu social que em de aconseguir aquesta igualtat de gènere sinó que realment és un imperatiu de negoci. Al final, el que veiem, són equips diversos en tots aquests aspectes sumen amb el qual, és important impulsar-ho des de les empreses, des del nostre dia a dia, i des de la societat.

​

I perquè creus que les dones a vegades no trien fer carreres STEM? 

Jo crec que és un tema que hi ha diferents factors a nivell. Potser històric, que aquestes carreres, d’alguna manera, estan més ben vistes per homes i potser hi ha com una preferència més masculina en aquest aspecte. A vegades, també és per desconeixement perquè potser no em tingut masses referents femenins en aquest àmbits, amb el qual tampoc ens hem sentit identificades amb aquestes dones que potser també estan fent una bona tasca en aquest sentit. Llavors també la facilitat. De progressar en aquest món, doncs si tenim referents femenins, també hem pogut progressar en aquests mons... També és alguna cosa que com que ho hem vist més, doncs històricament per homes, veiem que potser no tindrem tanta projecció a nivell de carrera en aquest món. I això doncs ens tira endarrere alhora de poder triar aquest tipus de carreres.

​

Creus que els homes tenen més fàcil aconseguir tot això? 

Jo crec que més que fàcil, des del punt de vista que els homes, al final, ara mateix el món empresa i no només STEM està liderat per homes. Aquesta és la realitat. Normalment, aquí hi ha un tema de les creences limitades. Normalment tendim a contractar persones que són més com nosaltres, llavors passa que si hi ha més homes en posicions de lideratge normalment preferiran o es tendirà a contractar aquests homes per a portar a terme aquestes posicions de lideratge. Des d’aquest punt de vista, ho tenen més fàcil i hi ha molts més homes. Però això no vol dir que les dones ens estem fent també un lloc, com he dit. Cada vegada som més i si tenim molt clars aquests temes que comentàvem de tenir confiança amb nosaltres mateixes, donar visibilitat a la feina que estem fent i tenir molt clar que en moments determinats no hem de passar aquesta acceptació, jo crec que podem també aconseguir-ho. També crec que estem en un moment molt clau en tot aquesta revolució. La quarta revolució industrial que parlem, crec que el tema d’habilitats personals femenines son molt més importants o tenen un paper molt més clau que un lideratge masculí per tant, jo crec que estem en el moment per poder impulsar aquest canvi. Us necessitem a vosaltres i a moltes més dones que vulguin emprendre aquest camí perquè realment hi ha molta feina per a fer i és el moment clau per poder fer que això passi.

​

En canvi, creus que hi ha treballs on hi ha pocs homes? 

Sí, també. Ho veiem al nostre dia a dia a l’empresa. Hi ha determinats departaments que estan liderats per a dones, per exemple, el departament de recursos humans. Màrqueting, també, potser està més barrejat, però predominen les dones. És cert que potser hi ha més tipus de feines en les quals veiem més aquesta predominança femenina que masculina. Però crec que cada vegada més tot això s’està difuminant i que aquesta diversitat és important per ser molt més efectius en els nostres resultats. Cada cop més es busca la diversitat. 

​

Creus que això canviarà durant els anys? 

Sí, jo crec que està canviant i que els percentatges ja estan canviant i que ha d’haver un missatge positiu perquè tot això passi.

​

Doncs moltes gràcies per deixar-nos fer aquesta entrevista i que tinguis molta sort.

Moltes gràcies a vosaltres, que vagi molt bé.