FINA FERRER

INTRODUCCIÓ DE LES PREGUNTES
Hola! Som unes noies de Wisibilízalas, un projecte creat per la Universitat Pompeu Fabra. Nosaltres som la Marta, la Carla, la Paula i jo, la Júlia i et venim a fer una entrevista avui perquè ens expliquis la teva trajectòria professional en aquest àmbit (professions STEM).
Molt bé!

Per començar quina és la teva feina i en què consisteix?
Doncs, jo treballo fent una aplicació que després utilitza molta gent, com funcionaris de la Generalitat. La meva feina consisteix, en grans trets, en que representants de la Generalitat ens demanen què volen que l’aplicació tingui i el que jo faig amb altres persones és primer recollir-ho tot i després hi ha uns altres companys que ho fan. Finalment, altres comproven que s’hagi fet bé i presentar-ho al client, de manera que vegin si ho hem fet correctament o no i després es dona formació a les persones que l’utilitzaran.

ESTUDIS PRIMARIS
Passem als estudis de la primària, quina va ser la teva trajectòria escolar (on vas estudiar, quins cursos vas fer,...)
Quan jo vaig estudiar no hi havia com ara primària, secundària i després batxillerat. Hi havia EGB, que era de primer a vuitè, que es fins ara segon d’ESO, i llavors jo vaig fer l’EGB a un col·legi públic a Eivissa perquè jo vivia allí. Després vaig fer el que seria batxillerat, que abans era el COU, a un altre institut públic. A segon de BUB, el vostre tercer d’ESO era on s’escollia tecnologia, ciències o lletres. I jo vaig escollir ciències, perquè m’agradava molt la part de física i la biologia. La meva intenció era estudiar física, però al final vaig escollir fer informàtica, que era amb el que em pensava que podria fer feines és diferents.

​

Creus que els professors tractaven diferent al nens i nenes en aquestes assignatures de ciències, tecnologia,..?
Personalment, no he tingut mai cap problema. Si a tu t’agrada i poses interès ho pots fer siguis com siguis, i els professors ho reconeixen

INICI EN AQUEST ÀMBIT
Ja sabies des de petita que volies estudiar d’això?
No, jo no. Vaig escollir la carrera quan no hi havia internet. Llavors les carreres te les donaven en un llistat de paper, que hi havia dos línies que t’explicaven de que anava la carrera i a més, clar, com que no existien les xarxes socials, era molt més difícil escollir, i llavors no tenia ni idea de què volia estudiar.

Ho vas triar lliurement o et van obligar?
Vaig triar lliurement, el que si que tenia molt clar era que volia fer carreres de ciències o enginyeria, perquè de lletres no m’agradaven gaire i les feines sanitàries tampoc, per tant la branca d’enginyeries, si que tenia clar que ho volia fer. Exactament informàtica o enginyeries industrials, i si que van ser els meus pares que m’ho van aconsellar.

Com vas descobrir que t’agradava aquest treball o aquest camp?
Bé, realment que t’agradi un treball ho descobreixes ben bé quan treballes perquè abans t’ho imagines però no ho tens  molt clar. El que sí que jo veia era que allò que estava estudiant es podia aplicar a moltes branques de la vida. Amb la informàtica pots treballar a la banca, a turisme, supermercats, és a dir, qualsevol feina. Amb tot tens opcions de treballar d’aquesta feina. Llavors penso que es un sector que pots anar d’una feina a una altra, cosa que amb
algunes no pots fer.

ESTUDIS SUPERIORS
Ja ens has explicat que vas fer una enginyeria, però ens podries
especificar quina carrera has fet i quina enginyeria vas fer?
Doncs, quan jo vaig estudiar no n’hi havia, com ara que hi ha la carrera i després el màster, no? Doncs això no existia. Hi havia enginyeria tècnica, que era de tres anys, i després completar a continuació ampliant assignatures i fer l’enginyeria superior. O podies decidir fer l’enginyeria superior directament, de cinc anys. Com que estava segura de que volia estudiar, doncs vaig agafar l’enginyeria tècnica de tres anys (però jo en vaig fer quatre) i després vaig ferl’enginyeria superior.

A quina universitat vas anar i perquè la vas triar?

Vaig anar a la Universitat Politècnica de Catalunya. Jo era de fora de Barcelona, llavors havia de decidir on anar a viure primer i estava entre Madrid o Barcelona. Finalment vaig escollir Barcelona perquè de petita havia viatjat més a aquí i no Madrid. I en aquell moment hi havia informàtica només en dos facultats, no com ara que ja està a molts més llocs. Ho feien a la UPC o a la UAB, i principalment la decisió va ser que la UPC. A part del seu renom, que la coneixia més per carreres tècniques, va ser perquè estava ubicada dins de Barcelona. Així la tenia més a
prop.
Et va costar molt treure’t la carrera?
Molt, moltíssim. S’havia d’estudiar molt i treballar molt. Feies moltes hores després de les classes d’exercicis, i sobretot de pràctiques. Els professors et posaven uns exercicis, però eren una petitíssima part comparat amb les pràctiques. No era fàcil, tota la carrera va tenir les seves dificultats. Hi havia molts gent que no passava, és a dir, havies d’aprovar un mínim
d’assignatures per poder continuar i havia molta gent que no ho aconseguia.

Quan vas triar aquesta carrera, algú del teu entorn va dir que millor fessis una altre cosa per ser dona?
No, mai.

IGUALTAT
A la universitat, hi havia igualtat, és a dir, els professors et tractaven diferent?
Mira, on no hi havia igualtat era en el nombre d’alumnes! Hi havia més o menys un 10% o 15% de noies. Llavors, hi havia classes de seixanta que estava sola. Això tampoc no és cap problema perquè al final, tens companys nois i ja està. Els professors, potser algun et tractava diferent, però de totes maneres penso que no es pel fet de si ets noi o noia, perquè si a tu estàs interessat en aquella assignatura, fas tots els treballs, fas les preguntes que necessitis i poses un mínim d’interès ho reconeixen. Ara, si no poses res de tu, és a dir, ni preguntes ni parles, potser si que t’hauries de replantejar el que estàs
estudiant. Però ja dic que si tu tires endavant i t’impliques no hi hauria d’haver cap objecció.

Hi van haver molts homes o dones que no es van poder treure la carrera?
No et sabria dir quin tan per cent. També hi hauria una altra situació que és que com que a la informàtica hi ha molta feina, molta gent trobava feina abans d’acabar la carrera, encara que no fos encara un professional. I llavors, fer tot el que la carrera t’exigeix doncs, va fer que molta gent ho anés deixant

​

FEINES
Ja ens has parlat de que treballes, però has treballat en alguna altra abans?
Vaig començar a treballar, quan encara estudiava a la universitat. A la Facultat d’Informàtica hi havia un departament que fan pràctiques amb empreses. Llavors, aquest departament s’encarrega de buscar feines i les reparteix entre els estudiants, segons els seus coneixements. Quan vaig acabar la carrera vaig tornar a Eivissa durant tres anys, on vaig treballar en una empresa que es dedicava al sector del turisme, que és el sector més fort allí. Al final vaig decidir tornar a Barcelona perquè era una empresa molt petita i veia que no hi havia moltes opcions. Aquí vaig començar al sector que estic ara, que és el de tributs i vaig començar a treballar a la Generalitat durant sis anys i després ja vaig anar a Indra.

T’ha costat arribar fins on estàs ara?
Força. Amb quant la dificultat de trobar feina, la veritat és que no. Vaig trobar aquesta feina gràcies a companys de la universitat perquè ells hi treballaven i en aquest aspecte va ser fàcil. Però després, com a totes les feines, exigeix esforç i implicació dia a dia, i hi ha dies més complicats i altres que no tant. Per exemple, per mi la major responsabilitat és lliurar les funcionalitats que ens demanen en el temps acordat i mantenir les aplicacions funcionant amb el mínim d’incidències. Hi hauran dies que ens haurem equivocat en alguna cosa i haurem de treballar en equip per a solucionar-ho el més abans possible.

PROBLEMES EN LES FEINES
Has tingut problemes fins arribar a on estàs ara?
No, no n’he tingut. Sempre trobes a gent amb qui estaràs millor, gent que ajuda o gent que no ajuda. Però al final, no he tingut dificultats.

Ens pots explicar una experiència o anècdota que hagis viscut en la teva feina? Que pel fet de ser dona t’hagin tractat diferent.
Pel fet de ser dona no n’he tingut, crec que he tingut més problemes pel fet de ser jove. Moltes persones que he tingut relació tenien més de cinquanta anys i jo en canvi en tenia trenta. Llavors, la combinació de les dues coses, potser fa que en un primer moment, quan comencis a parlar amb una persona que acabes de conèixer, li costi més escoltar-te i que et
tinguin en compte. Però, el que està clar és que, passat el primer moment, és important el que tu diguis i com ho diguis.

Problemes grans no he tingut, potser en algun moment penses que tu allà no faràs res, perquè tots tenen més experiència que tu. Però si tu t’esforces i t’impliques vas veient que aconsegueixes fer-ho bé.

Algunes recomanacions per noies que vulguin treballar d’això?
Alguna recomanació, doncs... crec que es podria aplicar a totes les carreres com medicina, informàtica... La primera, seria que tinguessin clar quina carrera volen fer, tenint que encara que hagis estudiat una carrera després hi ha moltes opcions relacionades. En segon lloc estudiar molt i preparar-se, doncs a més d’estar implicada amb la teva feina, has de tenir coneixements sòlids. També és molt important els companys que trobes doncs d’alguna manera o altre els aniràs trobant durant la teva vida professional, et recomanen o tu els busques si necessites una persona amb els seus coneixements.

​

Algun cop pel fet de ser dona, t’has trobat que els teus companys cobraven més que tu?
El sou mai és igual a totes les persones que estan en una empresa, encara que la tasca sigui similar. Depèn de diferents factors que en part son si t’impliques en la feina, els anys que portes en el mateix lloc, si tu has arriscat canviant d’empresa per una oferta millor.... Tampoc sé si és diferent perquè ningú s’explica els seus sous a l’hora del cafè, però penso que
al meu sector, pel fet de ser dona, no és diferent.

Després de tots aquests anys de treball seguiries igual o canviaries la feina?
No, jo continuaria igual, m’agrada molt la meva feina.

OPINIÓ PERSONAL
Ara ja et preguntarem més la teva opinió personal per tot el que està passant amb les dones. Doncs, creus que es justa la societat en què vivim les dones respectes el teu treball?
Crec que hi ha molts sectors que pel fet de ser dona cobres menys, o si més no costa més esforç per tenir el mateix sou o promocions. Un altre tema es que molts cops les dones es decideixen per professions que en general tenen els sous més baixos: educació infantil, infermeria.... La tecnologia és un sector que no té molts anys d’història i aquesta problemàtica es produeix menys. És a dir, a tasques similars, el sou és similar. Però a canvi com hi ha molts més homes estudiant aquestes carreres ( fins un 85% ) fa que hi hagin més nois en llocs importats i empreses liderades per homes, i per tant amb sous més alts.

Quina és la teva opinió sobre el feminisme?
Jo crec que encara fa molta falta, sobretot perquè les noies tendim a fer menys de les nostres capacitats, o ens costa més decidir-nos pel fet de si ens equivocarem. Ens falta seguretat en nosaltres mateixes, no tenir por el que passarà sinó arriscar-se.

Creus que les dones no volen fer aquests treballs perquè sempre ho han relacionat amb els homes?
Sí, suposo que és l’única explicació que li trobo. Però la veritat és que es una llàstima, perquè aquest sector té molta demanda de feina i hi ha sous correctes respecte altres feines. És a dir, tu pots estudiar per farmàcia i acabar treballant d’això però que la gent no vagi a comprar gaire, i en canvi, la informàtica sempre serà igual.

Creus que això canviarà durant els anys?
Espero que sí. Jo tinc dos filles petites i el primer és que estudiïn el que vulguin, però m’agradaria que tinguessin em compte aquest sector perquè té molta sortida i hi ha moltes empreses.

Creus que al contrari d’aquestes feines, hi ha llocs on hi ha pocs homes?
Si, clar. Per exemple, magisteri, dret, medicina o infermeria on de 100 persones deu haver-hi 2 nois. Em costa de creure que sigui perquè a totes els hi agradi això.

FINAL
Doncs moltes gràcies per deixar-nos fer aquesta entrevista.